13 mar 2013

El poble malalt i el pagès


Després de tant temps sense fer cap entrada, per fi he tingut un momentet per fer-ho! Com ha anat aquest trimestre que ja s’acaba?!

Bé, avui us porto un conte que hem creat la Glòria, la Cristina i jo mateixa. A la Universitat, se’ns va demanar que preparéssim alguna activitat per treballar l’alimentació saludable. A nosaltres, se’ns va acudir fer un conte! Entre totes vam inventar la història i després vam editar-lo. És una petita història que serveix per conscienciar als infants sobre l’hàbit de menjar fruita i verdura i dur una dieta saludable.

El conte consta de:
- Els paisatges dibuixats a les planes.
- Els titelles (el pagès, el poble malalt i el poble sa)


El material que hem utilitzat ha estat: cartulines, colors de fusta, retoladors, ceres, fieltro, goma eva, palets de colors i aquarel·les.

Aquí el teniu:












                                                 (Hi ha elements amb relleu com els aliments,
                                      les maletes... però a la foto no s'aprecien.)    



Aquest conte es complementa amb una activitat que consisteix en classificar els diferents esmorzars que portin els nens aquell dia en: molt saludables (fruita), saludables (entrepà) o poc saludables (brioixeria).

És un conte molt curtet i senzill. Tot i que només hem tingut una setmana hem fet el possible per a que quedés xulo. D’aquesta manera, ja tindrem material per més endavant.

Esperem que us agradi!

8 feb 2013

Experimentem amb aliments


Aquesta vegada, a la Universitat, ens han demanat que creem un taller. 
 La Glòria, la Cristina i jo hem inventat una sessió on creem, plantem i pintem amb tot tipus d'aliments.
Consistia en crear petites activitats amb propostes i material diferent.

Vam escollir tres raconets:


 - Pintem!: en el qual hi vam disposar materials com: xocolata desfeta, suc de llimona i fruites partides per la meitat. En aquest, sucaven el dit a la xocolata i dibuixaven el que ells escollien, amb el suc de llimona escrivien missatges o dibuixos secrets que només es podien descobrir a contrallum, sucaven la fruita a la pintura i l'estampaven al seu paper...


 














- Creem!: en el qual vam disposar materials com: arròs, pasta, farina, closques de nous i de festucs, uns potets, fil, gomets i globus. En aquest, podien crear collarets i braçalets de pasta de colors, maraques amb diferents materials per a fer diferents sons, amb les closques feien ratolinets, amb els globus d'arròs i farina féien pilotes per fer malabars...

 






 




 











- Plantem!: què passa si posem llenties o cigrons en un pot amb cotó fluix mullat i ho deixem uns dies? Doncs que broten! En aquest, vam disposar de material: llenties, cigrons, patates, cotó fluix i gots de plàstic. Ho muntem tot i ho deixem en un lloc de classe que estigui ben il·luminat.















 Alguns diran que això és llençar el menjar, però nosaltres creiem que és tot el contrari. És una manera fascinant d'apropar als infants a tot tipus d'aliment. Per exemple, sovint la fruita genera algun tipus d'aversió en els nens i nenes, aquest taller pot servir d'excusa per a que els nens manipulin, s'ho passin bé, vegin tots els seus colors i poc a poc s'hi vagin apropant. El resultat es veu en pocs minuts, l'agafen, l'observen, la tallen i... la tasten. Sí, aquell nen que no suportava de cap manera la pera, acaba d'agafar un trocet i l'ha llepat!
 
Amb aquest taller, molts infants perden la por a segons quins aliments i aquella fruita o verdura que mai hi ha forma de que se l'acabin, l'acaben tastant de forma voluntària i descobreixen que no és tant dolenta!



Esperem que us agradi la idea i, com sempre, us animem a probar-la!

17 ene 2013

DEURES O NO DEURES

L’altre dia vaig topar amb un article del diari digital ara.cat on Jaume Cela i Juli Palou parlàven sobre el fet de posar deures a les criatures.

El que diuen és que hi ha d’haver un terme mig. Depèn de l’edat dels infants, de si només serveix per tenir-los entretinguts o si és per ampliar o reforçar els coneixements adquirits aquells dies, si ho poden fer sols, si els deixa temps per jugar...

Si els deixa temps per jugar... Són infants! Han de jugar! Què els aporta restar asseguts tota la tarda a la mateixa cadira? 

Estic d’acord que, sovint, els deures serveixen per reforçar el que s’ha fet a classe, però de debò cal posar 5 exercicis de cada assignatura? Suposem que tinguin 6 assignatures diferents cada dia. Per tant, 30 exercicis per a fer en una tarda. Si per cada exercici necessiten 5 minuts, s’hi estaran gairebé tres hores fent els deures! Això significa que si surten de l’escola a les 5 i fins les 18:30 no s’hi posen (perquè alguna activitat extraescolar tenen), i a les 21:30 màxim han d’estar dutxats, sopats i al llit, quan els queda temps per jugar? 

Reflexionem-hi. La balança hauria de ser equilibrada i hi hauria d’haver temps per tot. Els mestres no els haurien de carregar de deures i exercicis per fer. S’haurien de posar d’acord entre ells i no posar-ne de totes les assignatures a la vegada o posar-ne menys... 

Tal com diu l’article “... que hi ha alumnes que entre l’escola, les activitats reglades i altres obligacions acaben tenint agendes estressants i no poden exercir del que són, criatures que, com tots, necessiten avorrir-se de tant en tant i jugar més.”

Deixem-los que juguin i que gaudeixin de ser criatures, ja tindran temps d’atabalar-se.





12 ene 2013

Ja tornem a ser aquí!

Després de molts dies sense fer cap entrada, ja tornem a ser aquí!
Jo ja tenia moltes ganes de començar i veure els meus nens altre vegada!

Com han anat les vacances? Us han portat moltes coses els reis? Com que jo m'he portat molt bé durant l'any, m'han portat material per fer manualitats! Ja us aniré ensenyant el que vagi creant.

A les sessions d'aquesta setmana, he proposat als infants que dibuixéssin allò que més els havia agradat de les vacances (prohibit dibuixar regals). Per exemple, dinar amb els avis, muntar l'arbre de Nadal, les llums, la cavalgada... Després havien de sortir a explicar el seu dibuix davant dels companys, i els altres els havien de fer preguntes. Per exemple, has menjat molt?, on viuen els teus cosinets?... 

Tot seguit us ensenyaré dos dels dibuixos que han realitzat: 

- En aquest, la Mar hi ha dibuixat un dia que va anar a Tarragona amb els seus pares. S'ho va passar d'allò més bé i per això ha volgut compartir-ho amb nosaltres. Al dibuixet que es pot veure a la cantonada dreta de més avall s'hi ha dibuixat a ella mateixa ensenyant una dent que se li mou. Ho ha descobert aquestes vacances i ja sabem la il·lusió que els fa als infants quan una dent es comença a moure! 

                                  Dibuix de la Mar, 1r de primària (no es veu gaire bé, perdoneu).


- En aquest altre, la Laia hi ha dibuixat el seu pessebre. El que li agrada d'ell no és el pessebre en sí, sinó que durant les vacances el va muntar juntament amb els seus pares i és el que li feia més il·lusió. 


                                                                                                    Dibuix de la Laia, P5.

El que vull mostrar-vos és que aquests dies els nens estan esverats i molt il·lusionats amb tots els regalets i regalots que han rebut dels reis, tió, pare Noel... però també estan molt feliços d'haver pogut compartir més temps amb els seus familiars. 

La meva intenció en proposar-els-hi aquest joc era que s'adonéssin que els regals no ho són tot i que, sovint, el millor regal que poden rebre és el temps que els seus familiars els hi dediquen.


Ànims per tornar a treballar de valent aquest trimestre!



9 dic 2012

Treballem la dislèxia


Avui us presento una activitat que vam haver de fer l'Alba, la Míriam, la Cristina, la Núria, la Glòria i jo mateixa per a l'assignatura d'Infància, salut i alimentació.
Se'ns va proposar que preparéssim una sessió on havíem de treballar amb els infants què és la dislèxia

Nosaltres vam crear:

- Un conte, amb imatges extretes d'internet, on la protagonista és una tortuga que es diu Menuda i té dislèxia. 
El que preteníem amb aquest conte, era apropar als infants a una dificultat com és la dislèxia i que puguin empatitzar amb algú que té un problema semblant.

- Un joc on hi ha escrita malament una paraula i s'ha d'escriure bé. L'objectiu és que els nens sentin que no entenen què llegeixen (un dels problemes que té un nen amb dislèxia) i que amb l'ajuda i el suport de la foto puguin endevinar-ho i escriure-ho bé.








Aquí teniu el conte:














Esperem que us hagi agradat i que compartiu tant com vulgueu!

16 nov 2012

La màquina de sumar i restar

Avui us presento un joc que hem el·laborat la Cristina, la Núria i jo.

Des de l'assignatura d' Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents se'ns va demanar que preparéssim un joc amb material inespecífic per al segon cicle d'infantil. Aquest en concret, ha estat el·laborat amb material reciclat i està pensat per a infants de P5.
La màquina de sumar i restar

Teniem la idea de fer algun tipus de màquina o material que els infants hi posséssin alguna cosa o objecte i en sortís una altra (com una espècie de "màquina expenedora"). Llavors, se'ns va acudir una idea genial sobre com començar a treballar les operacions amb els infants: una capsa màgica on hi posariem o treuriem taps en funció de si sumàvem o restàvem.
 

Com funciona?

Es proposa una operació (per part de la mestra o dels infants mateixos). Per exemple, 3 + 2 . Per un forat de la suma (blau) hi llencen 3 taps i per l'altre en llencen 2. Llavors, l'infant posa la mà pel forat de l'igual (groc) i col·loca els taps a la safata de l'igual (també groga). Es procedeix a comptar els taps dipositats a la safata que en aquest cas seran 5 (3 + 2 = 5).
 
Si la operació és 3 - 2, per tant una resta, es col·locaran 3 taps per un dels forats de la suma (blau) i se n'extreuran 2 pel tub de la resta (vermell).
L'últim pas seria extreure els taps pel forat de l'igual (groc), col·locar-los a la safata i comptar-los. Amb l'exemple de la resta n'haguéssim comptat 1, ja que 3 - 2 = 1.

Material utilitzat per confeccionar-la

- 1 Capsa de fulls.
- 1 Ampolla d'1,5 L.
- 2 Potets de salsa.
- 2 Safates de fruita.
- 10 taps iguals d'alguna beguda.
- Pintura: verda, blava, groga i vermella.


Esperem que us hagi agradat la idea i que la utilitzeu tant com vulgueu!
 
 

11 nov 2012

Entrevista a Francesco Tonucci



Avui, ha arribat a les meves mans una entrevista que el diari "Ara" va fer a Francesco Tonucci, més conegut com a Frato (pedagog).

M'he permès fer un recull de les idees que trobo més importants: 

  • L’escola és obligatòria, però no és per a tothom.
  • El mestre ha d’adoptar una posició d’escolta cap a l’alumne, ensenyar els continguts que ells proposin i els interessi conèixer i treballar sobre el que ja saben.
  • El gran problema del nostre sistema educatiu, és que funciona pensant en el nen petit com un ésser que no sap res” Si els veiem com a éssers buits els veiem com éssers iguals, i no ho són.
  • En el moment del naixement i ens els primers anys de vida és quan els nens aprenen les coses més importants. És per aquest motiu, que els mestres d’infantil haurien de cobrar més que els d’universitat.

L'educació dels nostres nens i nenes no és cap broma. Hauriem de començar a donar-li la importància que es mereix.