16 nov 2012

La màquina de sumar i restar

Avui us presento un joc que hem el·laborat la Cristina, la Núria i jo.

Des de l'assignatura d' Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents se'ns va demanar que preparéssim un joc amb material inespecífic per al segon cicle d'infantil. Aquest en concret, ha estat el·laborat amb material reciclat i està pensat per a infants de P5.
La màquina de sumar i restar

Teniem la idea de fer algun tipus de màquina o material que els infants hi posséssin alguna cosa o objecte i en sortís una altra (com una espècie de "màquina expenedora"). Llavors, se'ns va acudir una idea genial sobre com començar a treballar les operacions amb els infants: una capsa màgica on hi posariem o treuriem taps en funció de si sumàvem o restàvem.
 

Com funciona?

Es proposa una operació (per part de la mestra o dels infants mateixos). Per exemple, 3 + 2 . Per un forat de la suma (blau) hi llencen 3 taps i per l'altre en llencen 2. Llavors, l'infant posa la mà pel forat de l'igual (groc) i col·loca els taps a la safata de l'igual (també groga). Es procedeix a comptar els taps dipositats a la safata que en aquest cas seran 5 (3 + 2 = 5).
 
Si la operació és 3 - 2, per tant una resta, es col·locaran 3 taps per un dels forats de la suma (blau) i se n'extreuran 2 pel tub de la resta (vermell).
L'últim pas seria extreure els taps pel forat de l'igual (groc), col·locar-los a la safata i comptar-los. Amb l'exemple de la resta n'haguéssim comptat 1, ja que 3 - 2 = 1.

Material utilitzat per confeccionar-la

- 1 Capsa de fulls.
- 1 Ampolla d'1,5 L.
- 2 Potets de salsa.
- 2 Safates de fruita.
- 10 taps iguals d'alguna beguda.
- Pintura: verda, blava, groga i vermella.


Esperem que us hagi agradat la idea i que la utilitzeu tant com vulgueu!
 
 

11 nov 2012

Entrevista a Francesco Tonucci



Avui, ha arribat a les meves mans una entrevista que el diari "Ara" va fer a Francesco Tonucci, més conegut com a Frato (pedagog).

M'he permès fer un recull de les idees que trobo més importants: 

  • L’escola és obligatòria, però no és per a tothom.
  • El mestre ha d’adoptar una posició d’escolta cap a l’alumne, ensenyar els continguts que ells proposin i els interessi conèixer i treballar sobre el que ja saben.
  • El gran problema del nostre sistema educatiu, és que funciona pensant en el nen petit com un ésser que no sap res” Si els veiem com a éssers buits els veiem com éssers iguals, i no ho són.
  • En el moment del naixement i ens els primers anys de vida és quan els nens aprenen les coses més importants. És per aquest motiu, que els mestres d’infantil haurien de cobrar més que els d’universitat.

L'educació dels nostres nens i nenes no és cap broma. Hauriem de començar a donar-li la importància que es mereix.



1 nov 2012

Què va malament?

"Els i les alumnes es divideixen en grups per edat, com si tots ells tinguéssin les mateixes destreses. Es fa un únic bloc horari, com si tots haguéssin d'acabar les activitats a la vegada. Es qualifiquen tots igual a final de curs, sense tenir en compte el seu punt de partida al començament de curs".

Font: Internet


Si tots som diferents, perquè ens entossudim a exigir per igual als nostres alumnes?